Responsabilitat

 

La responsabilitat jo la defineixo com l'habilitat de donar resposta a les nostres necessitats, l'art de definir-nos i assumir el poder per ser els qui som, sense excuses.

Puc escriure del tema per l'experiència viscuda, no ho dic perquè ho així llegit d'un altre, ho sento amb la pròpia pell i com tots vivim amb les circumstàncies que ens acompanyen que no és que siguin fàcils i que aquestes no les decidim nosaltres, si podem decidir com les volem viure, amb què i qui ens volem quedar quan marxem,com ens definim i que fem el respecte.

Si som responsables que vol dir asumir la responsabilitat amb la nostre propia vida, si decidim somriure encara tinguem els ulls plens de llàgrimes, si decidim viure amb alegria les nostres penes, ens sentim agraïts perquè estem vius, precisament per estar vius decidim acompanyar els qui estimem quan se'n van i decidim donar lis l'atenció amb moments delicats, escoltar com sèstan sentin, mirar-nos els ulls i agafar lis la mà sense necessitat de parlar potser un acte d'amor, un amor que ens obra el cor.

També som responsables de cuidar del nostre cos a tots nivells, si tenim un senyal d'alarma ho agraïm i podem sentir-nos i profunditzar, és un avis, una oportunitat que no tothom té i on podem canviar els hàbits a base de força de voluntat, si som constants, el principi ens pot costar, és un hàbit, sí que cada dia va perden força i ens empoderem més per ser el qui decidim.

Penso que si tots fossi'm responsables desapareixerien molts trastorns, doncs darrere una víctima, darrere una creença d'una patologia pot quedar-se una persona molt atrapada amb una part molt i molt petita sense fer res i amb un estat de queixa, impotència, apatia que no deixa de ser amb moltes ocasions perdre el poder en ser i fer-nos responsables de la nostra propia vida.

 

Espiritualitat

Qualsevol que presumeix de ser espiritual moltes vegades diu...., és que jo ho sóc d'espiritual i la meva parella no ho és, aquí és quan alguna cosa no quadra amb el sentit d'espiritualitat (com s'està sentint la persona?) diferent?, superior?, incompresa?

Quantes persones que busca'n fer cursos, per unir-se, és separen del que tenen davant per relacionar-se amb persones que creuen són espirituals, senten són diferents, tenen una visió del món que res a veure amb la majoria de "els qui no ho son", si senten estan més desperts, estan més a prop de Déu, totes les persones que practican meditacio, canta'n, fan hui chi, Xan xo i mil coses més.... 

Moltes vegades són sotils trampes mentals que si per moments ens poden calmar l'ansietat és fantàstic, sí que crec que les persones espirituals són les que viuen amb Pau les experiències que la vida ens aporta a cada moment, vull dir amb Pau amb el que sentim, sigui viure l'angoixà, la tristesa, l'alegria, sense conflicte, sentin el que sentim.



És un perill creure que sols trobo la Pau fent practiques espirituals, relacionar-me amb persones que pensin igual, creure'ns que tenim la necessitat de créixer per poder ser feliç, pensar ho serem quan ja així acabats el 3 grau del qual sigui, quan ja així aconseguit la Mestria del que sigui, Després de.. Després de...i el mai acabar per viure amb Pau.

Espiritual pot ser la persona que t'esta venen la barrà de pa amb un somriure que t'hi ha dedica't, 
el qui et serveix un cafè i s'ha entretingut a dibuixar-te un cor amb l'espuma, 

Quant algú t'ofereix el que sap fer quant ho necessites, pugui ser un missatge, una trucada, dedicar-te un temps amb escriure't, fer-te saber un soc aquí, quant trobem alguna persona agraïda, qui et somriu fàcilment i a l'igual està passant per una situació trista a la seva vida, la persona sincera, qui respira humilitat, a l'igual la que t'està demanant una moneda pot ser un Mestre amb espiritualitat, res a veure si ha fet o no cursos, així llegit llibre d'autoajuda o no, una persona així pot ser la més espiritual que molts Mestres que creuen ser-ho i no ho són.

Si volem fem tallers i cursos perquè ens agrada reunir-nos amb gent, gaudir fent aquestes activitats amb grup, en definitiva, de relacionar-nos perfecta¡¡¡

Avui dia la soledat forma part de la societat que vivim, estem molt connectats amb les tecnologies i això ens aporta més soledat moltes vegades.

Reunir-nos és una necessitat de l'ésser humà, el contacte, la mirada, l'acompanyament és necessari, ens aporta caliu, sigui per fer un curs que de títol sigui espiritual o sigui per anar a la muntanya a compartir una experiència amb grup.

Conflictes

 Conflictes

Si posem atenció amb adonar-nos d'on venen tots els conflictes que patim, ens adonem que cap és present, tots són records que cada dia el despertar els i hem de donar vidilla per existir.

Records que hem de dur el present per deixar d'estar on estem i perdre'ns amb pensaments de les històries que sostenim per voluntat, ja que així ho decidim quan ho fem.

Quant t'aixeques el matí, tenim tot un dia al davant on no sabem que viurem, el que ens espera, la decisió d'agafar els arxius cerebrals i porta al present els nostres records per donar lis vida i seguir amb la pel·lícula del dia anterior o anys anteriors per no dir les pel·lícules de generacions anteriors.

És una decisió que prenem, potser per hàbit, jo no ho sé, el que tinc clar que som cadascú de nosaltres qui ho decidim per mantenir-la amb el temps.

Si som conscients de com totes les càrregues que tenim, les que també donem els altres per recordar els qui són,"que no vol dir que sigui el que són",son les nostres idees.

i els altres de les càrregues que ens donen a nosaltres al recordar-nos les nostres idees de com som "que no vol dir que sigui el que som", podem adonar-nos que tot són històries mentals i el conflicte no és real, en realitat no hi ha conflicte.

Sols persones amb por d'abandonar l'hàbit comú de crear conflicte els uns amb els altres, quant si vivim tots presents ens unim.

Ei. Descobrir-ho, ja és un uf..... Quin descans¡¡

Valors

Avui em sento inspirada a escriure dels valors, allò que som i que poc se'n parla.

Vivim a l'era digital, amb aplicacions per lligar que et pregunten aficions, que pengis foto si vols tenir més seguidors, la professió, on t'aconsellen que si et fas prèmium ja es l'Òstia, allà ens espera l'home o la dona de la nostra vida que normalment són directius, directives, amb un bon cotxe, vaixell i clar... Tot això és el més important per triar una bona parella que ens espera dins l'aplicació i que s'ha de pagar per poder accedir a un xollo d'aquests o si som nosaltres que ens volem publicar.

Ja si coincideixes amb algú que ens agradi, crec hem de tenir en compte que no sols estan interactuen amb nosaltres,

 bé a ser com una espècie de competició, el mateix temps que interactuem amb una persona, tindrem a 4 o 5 oberts pel xat, tant noies com nois,

o sigui que difícilment podem conèixer realment algú, això que n'hi ha que porten dins l'aplicació anys per veure les novetats, tinguin o no parella, la cosa és que hi ha pressa per tenir un plan pel cap setmana i algú amb qui podem ferros fotos guais rient i feliços per les xarxes.

Inclús concursos on les banyes i farsa mal dona audiència, 

Vivim un món molt virtual, ens agradi o no adonar-nos, qui pot estar ara una setmana sense el mòbil,?, i quant més jove la persona més difícil, 

ja les noves generacions neixen amb els dits més prims per teclejar, és cert, aviat podrem veure un fato amb mòbil que sé l'introduït per comunicar-se amb l'exterior.

Bé, primer he volgut situar-me a l'era que vivim, i comprovar com sense adonar-nos se n'han anat perdent els valors del qui realment som, del que tenim i oferim,

valors com la confiança, el respecte, la sinceritat,l'empatia, tot el que penso és fondament per crear una relació autentica, honesta i d'on poden néixer famílies per crear una nova societat sense tants enredo i enganys per aparentar ser els qui no som..

Presentació

Presentació

Em dic Rosa, nascuda els 10 mesos d'embaràs, decideixo néixer un 20 de desembre de fa molt poc, amb segon lloc de tres germans més i el primer que veig són uns pares que corrents, agafa'n un locomòbil per anar a l'institució sanitària on he nascut (el mateix lloc on ara i treballo) i el primer que escolto és...xssssss , i tot seguit, un grit que diu collons¡¡¡

Resultà que s'ha punxat la rodà del cotxe, portem un neumàtic sense cambra d'aire per seguir circulant un parell de km més que ens falta per arribar, sense mòbil per avisar a una gruà, trucar a un taxí, o demanar ajuda el Rak, (no vull fer publicitat i segur que encarà que no així escrit bé el nom, tots sabeu quina assegurança vull dir), i ara que...???, cridà la mare que té por de no arribar a temps,

Doncs no passa res, canvi de neumàtic i seguim endavant¡¡¡

La primera lliçó dels pares que tinc, d'on vinc.

D'aquí neix una persona lluitadora, qui busca solucions els problemes, amb ganes de viure, a qui l'apassiona escriure, escoltar a les persones, a qui li agrada amb silenci observar la intensitat de l'univers i fer l'amor. 

Una persona somiadora, qui també investiga i s'interessa pels fenòmens paranormals, inquieta, curiosa, amb ganes d'aprendre, de voler saber, sense definir, amb nom de flor, amb una vida intensa i molt apassionada.

Comparteixo amb molta il·lusió aquest blog,

Desitjo que us sigui tan agradable llegim per vosaltres, com per mi ho és d'escriure.

Deixar de fumar

Avui us explicò un metode per deixar de fumar que és molt fàcil, sols hem de pendré la decisió i prestar-nos atenció.

Aqui va

El temps no existeix, ho hem creat per organitçarnos amb la vida cotidiana, per ordenar-nos el dia a dia, no és que el temps vingui marca't per l'univers, és una creació humanà.

Deixar de fumar no deixa de ser tornar a l'origen de nosaltres mateixos, vull dir que ningú hem nascut fumant, és un habit que s'arraigat a base de repeticions i de "creences" que hem anat absorbin a la ment, ens hem cregut que donar plaer, ens relaxà, és un vici, per socialitzar..etc....

Al voler deixar-ho existeixen altres "creences",és molt dificil, el sindrome de abstenencia és heavy, bla..bla.

Bé, jo mai explico rès que no aixi primer experimentat amb propia persona, així que comparteixó una formulà molt sencillà, agradable i que aporta molta satisfacció.

Si ens enfoquem amb el que fem el dia a dia desde que ens aixequem, dirigin't l'atencio amb tots els sentits a cada moment, deixa d'existir el temps amb aquell moment per nosaltres, clar els rellotge no es parara, si que la sensació no deixa lloc el pensament i no hi ha cabuda per el sindrome de absteniencià.

Per habit amb algun moment podem oblidar-nos d'aquesta atenció continuada, no passa rès, ens adonem i tornem a enfocar-nos, si conduim disfrutem de la conducció, si treballem ens centrem amb la feinà, si cuinem, passejem ens sentim la respiració,fent un massatge , si estem amb amics escoltem,inclùs potenciem l'escoltà activá i tots gaudim més de la companyia,

 tot és pràcticaro, un entrenar la ment per acompanyar-nos amb el que fem.

Estimar

Quantes vegades hem pogut sentir l'amor amb una persona, amb qui ens construïm un munt d'il·lusions i d'expectatives, ens hem imaginat passejant, viatja'n, conversant davant el foc, gaudint la nostra vida el seu costat i en realitat no ha estat així.


Som nosaltres mateixos qui ens hem seguit alimentat aquesta il·lusió, hem guarda't esperança que algun dia... algun dia.i ens hem seguit enganya'n a nosaltres mateixos , la por a sentir el dolor que ens fa en veure que la realitat no ha coincidit amb les nostres expectatives i  hem de sentir per no seguir enganyar-nos, quant ens sentim és quant despertem de la nostre fantasía.


A tots ens ha pogut passar alguna o algunes vegades, tots somiem de ser importants per algú,volem sentir-nos propers, sentir-nos venerats, honrats,estimats i amb qui confira-nos per compartir la resta de la nostra vida i fa molt mal quant creiem ho tenim i ens adonem que tot ha estat creat dins la nostra ment.


És llavors quant mes tenim l'oportunitat si realment estimem de deixar anar per molt que ens punxi el cor i quedar-nos amb la lliçó per no seguir-nos enganyant, ni esperar que l'altre sigui diferent de com és.

Al alliberar algù ens alliberem també nosaltres, i és com així també podem estimar a la persona que realment existeix en realitat i no la imaginaria que nosaltres ens hem creat

Sols així podem sentir-nos estimats de ser com som i acord amb la nostre naturà, ja sortirà quant siguí el moment la persona que suspirarà també per nosaltres.

Disfrutar

M'atreviria a dir que tots volem i desitgem gaudir la vida, no sabem fins quan estarem, que arribarà un dia amb què hàgem de marxar si que ho sabem.

Vull compartir la meva reflexió d'aquest tema amb temps que hem pogut comprovar com no podem controlar res, de cop i volta arribar no sabem com ni d'on ha sortit un virus que ha parat el món i ens ha fet sortir de la rutina.

Ens  trobem tancats a casa i hem vist com el nostre dia a dia que durant molts anys hem seguit pensant que tot el que fèiem i creiem era imprescindible, ho ha deixa't de ser,la vida és una aventurà, no un viatge programat.

Qui mes i qui menys hem prioritzar la salut, l'importància de protegir-nos i cuidar-nos que fem per evitar contagiar-nos sabent que un sols contagi pot contagiar a milers de persones de les quals sols sabrem una petita part que viu amb nosaltres.

Veient com res és controlable, que avui estem i demà no ho sabem, amb fa pensar amb gaudir cada moment, amb el que tenim, amb els qui compartim, amb totes aquelles persones que ja s'en cuida la vida de interelacionar-nos, de sentir-nos lliures ni que estem confinats per volar i deixà volar.

Moments d'aprofita cada segon amb el que fem, sigui escombra'n, treballan, passejar,per aprofita que ara portem mascaretes  somriure'ns amb els ulls els uns amb els altres. Per tenir el temps en fer tot el sempre hem volgut fer i no ens hem dona't temps amb la nostra rutina, per preguntar-li al vei si necessita alguna cosa quan anem a comprar, mil coses noves que a l'igual mai hem fet perquè no ho hem vist i ara que podem mirarles decidir com volem actuar.

Deixar-nos sentir

Deixar.nos sentir és l'experiencia mes agradable que ens podem donar,quant deixem sigui el nostre cor qui s'expressa amb cada moment ens conectem  amb el qui som,amb qui sempre hem buscat que ha estat el nostre costat,ens sentim abraçats i sense saber res,tot ens queda clar.


La companyia amb el qui realment som ens aporta armonia,tranquil.litat i ganes de viure intensament tots els moments que es presentan,ens entreguem , decidim i construim com volem sigui la nostre relacio amb nosaltres mateixos,podem pensar amb els dies mes grisos,que estem vivin un capitol de la nostre vida,que tot ha estat,que tot és i seguira sent com ha de ser i que tot sucedeix per alguna raò i confiar.






.

Expressar-nos

Tenim el dret a expresar-nos,a poder riure i plorar,tenim dret enrabiar-nos,enfadar-nos,sentir-nos alegres,ilusionats,desilusionats, tenim dret a tenir expectatives,a ser despistats,a sentir por,a ser carinyosos,a tenir limits,enfocarnos amb el que volem,a enamorar-nos, tenim dret a jugar,disfrutar,a lligar per internet, a dormir el aire lliure, a contemplar una posta de sol, a banyar.nos a un rio,ha sentirnos som vius,tenim dret a celebrar,acariciar i ser acariciats, tenim dret a patir ansietat, també a poder estimar i ser estimats,dret a perdre´ns i sentir-nos confosos i dret a ser lúcids per decidir i enfocar viure com volem,tenim dret a ser feliços i ser com som.







i qui ens digui el contrari.....tambe tenim el dret de enviar.ho a pastar
.

llibertat

Avui em sento inspirada per escriure del tema llibertat, he conegut moltes persones que amb la cerca de la llibertat i la por de lligar-se, s'han quedat atrapades, (a mi també m'ha passat), i puc dir és una invitació per alliberar-nos si podem adonar-nos.

Moltes vegades podem tenir por a deixar de ser lliures i patim situacions que están alertà podem evitar ara i deixar d'enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Quantes vegades hem estat amb relacions que ens pensem que ha de ser l'altra persona qui esperem ja canviarà d'actitud quan ens reconegui les nostres virtuts,i ens hem equivocat amb aquest pensar.

Som nosaltres mateixos qui quant no ens agrada una relació que estem vivim tenim el poder per decidir podem canviar aquest pensament que està vinculat el sentiment i dirigir-nos el que volem aconseguir i confiar.

.

Amb ocasions les formes ens han pogut confondre, el que vull dir és per exemple quan ens hem enamorat i ens hem deixat arrossega per la il·lusió que tenim al sentir-nos a gust amb tot el nostre ser el costat d'una persona i l'hem idealitzat,el que sentim ho hem identificat, li hem posat una cara, un nom i ens hem confós.

Quant li hem atorgat l'exclusivitat al pensar era això l'amor i en realitat ha estat una addicció al patiment pensar depenem de l'altra persona per poder sentir-nos i ser feliços i amb aquesta actitud la por ens ha guanyat.

L'amor i la llibertat van de la mà, decidir el que volem i el que no volem és la llibertat, si ens il·lusionem amb què ha de ser l'altre qui ha de canviar la seva actitud quant patim,és un error de pensament que ens aportà por...i quedem atrapats.

Som nosaltres qui quant no ens agrada una actitud podem decidir canviar la nostre i decidir sempre seguir cap al que volem aconseguir, seguir endavant... sabem que aquest estat de trànsit que vivim  es per anar experimenta'n

Al reconèixer-ns a nosaltres mateixos i desitjar-nos el millor, fem els passos i això és amor i el que ens fa sentir que en realitat sempre som lliures

La voluntat

La voluntat per mi es quant sentim que tenim la força per superar tots els obstacles del camí, quant som capaços d'afrontar tots els sentiments siguin els que siguin i reconèixer són parts nostres sense negar-nos cap,no sempre és un camí de roses sentir-nos vius i saber-ho ens descarregà molt.

La voluntat és un acord amb nosaltres mateixos, un compromís amb si mateix, si sabem que el patiment es un estat mental, anem mes enllà i ens guardem silenci,escoltem aquest espai d'intimitat i deixem de donar força a les obsessions, adiccions i totes les interferències i trampas mentals que ens debilita'n la voluntat, aquesta força que ens acompanya sempre de la mà.

Moltes vegades hem buscat honestedat sense ser honestos,la Pau sense ser pacífics i ens hem perdut amb la millor intenció del món, ens ha pogut semblar que hem estimat molt i en realitat hem estat plens d'interferències enamorats d'un ideal que ens ha confós al exigir-nos ser els qui no som, anulan aquesta força que sentim per dins i ens fa madurar.

Dels errors ens podem sentir molt afortunats per tenir l'oportunitat per sanar-nos ferides que no sabíem que teníem, si en realitat volem estimar no carreguem a cap persona la responsabilitat de la nostre felicitat,siguem feliços sabem és com millor podem transmetrà el que volem, aquest és l'amor amb el seu estat mes pur d'innocència que ens elevà,

Si busquem sinceritat,siguem honestos amb nosaltres mateixos, si volem compromis ens hem de comprometrà, el poder comprendrà els nostres sentiments fa que podem comprendrà els sentiments dels altres millor, si som compasius ho podem ser amb els altres també, i tot això podem aconseguir-ho amb aquesta força de voluntat per acompanyar-nos amb tots els nostres actes.i sentirem ens hem trobat el que tan hem buscat.