Perdonan,ens perdonem,ens alliberem,alliberar els altres...,un camí per auto-sanarnos que vull compartir per haver tingut que pasar per l,experiència.
El perdó no sempre s, ha entès correctament, tenim un sistema implantat que ens ha fet creure moltes vegades que si perdonem estem donant nova oportunitat aquella persona amb la seva actitud o paraula ens torni a ferir els nostres sentiments i realment quant perdonem és l, única manera que tenim de protegir-nos i deixar anar a qui ens ha pogut ferir, acceptant el dolor i seguir endavant acceptant que no podem canviar a ningú i que som lliures per relacionar-nos, triant a les persones i les relacions que volem a la nostra vida per sentirnos estimats i d,ón podem sentir-nos mes confiats i segurs.
Els sentiments de revenja, d,odi, rabià...etc, encara que siguin dirigits a l, altre,en realitat els sentim nosaltres i ens perjudican provocant un estancament que no ens beneficia, al contrari,ho patim amb nosaltres mateixos.
Per alliberar aquest sentiment que han sigut creats al jutjar els qui considerem "culpables",hem de ser molt honestos amb nosaltres mateixos i veure que aquella persona ha sigut per nosaltres un "Mestre"que ens ha mostrat aquella part nostre,el que s, anomenà la nostre ombre que es tot allò que no acceptem amb nosaltres mateixos i que també ens hem mal jutjat.
Durant l,infància hem amagat tot allò amb el que no ens hem sentit acceptats pel nostre entorn i per por a deixar de ser estimats hem anat guardant i jutjant sense acceptar-nos nosaltres mateixos per ser com som,si som capaços de captar l, informació que sens esta donant amb els altres, podem sentir nos agraïts i ens pot servir per millorar la relació amb nosaltres mateixos acceptant totes aquestes parts i sabent que no sempre podem agradar a tothom,si que si som autèntics també ens relacionarem amb persones autèntiques on estarem vinculades per l, amor i no per sentiments que condemnen i amb els mateixos ens condemnem a nosaltres mateixos.
Podem perdonar mes fàcilment sense identificar-nos amb l,experiència, simplement pensant que l,altre persona no està en contra nostre, actuat d, acord els seus conflictes i prejudicis que pot tenir i no podem canviar a ningú,ens adonarem que es tontería posar-nos en guerra i estar a la defensiva, som més intel·ligents si deixem anar i seguim caminant per el nostre camí, també el mateix temps aixó ens aportara la confiança i seguretat que necessitem per seguir endavant i compartint amb el cor.
Seguir el nostre cor ens aquieta la ment, desapareixen sentiments arrelats que ha provocat la ment quant donem voltes i voltes a les circumstàncies i ens perdem les felicitats que podem tenir cada dia,si sentim dolor, també podem sentir alegria,si decidim patir la ment s,encordara que tinguem raó i sincerament penso que importa poc tenir raó o no...si hem vingut per ser feliços.
El perdó no sempre s, ha entès correctament, tenim un sistema implantat que ens ha fet creure moltes vegades que si perdonem estem donant nova oportunitat aquella persona amb la seva actitud o paraula ens torni a ferir els nostres sentiments i realment quant perdonem és l, única manera que tenim de protegir-nos i deixar anar a qui ens ha pogut ferir, acceptant el dolor i seguir endavant acceptant que no podem canviar a ningú i que som lliures per relacionar-nos, triant a les persones i les relacions que volem a la nostra vida per sentirnos estimats i d,ón podem sentir-nos mes confiats i segurs.
Els sentiments de revenja, d,odi, rabià...etc, encara que siguin dirigits a l, altre,en realitat els sentim nosaltres i ens perjudican provocant un estancament que no ens beneficia, al contrari,ho patim amb nosaltres mateixos.
Per alliberar aquest sentiment que han sigut creats al jutjar els qui considerem "culpables",hem de ser molt honestos amb nosaltres mateixos i veure que aquella persona ha sigut per nosaltres un "Mestre"que ens ha mostrat aquella part nostre,el que s, anomenà la nostre ombre que es tot allò que no acceptem amb nosaltres mateixos i que també ens hem mal jutjat.
Durant l,infància hem amagat tot allò amb el que no ens hem sentit acceptats pel nostre entorn i per por a deixar de ser estimats hem anat guardant i jutjant sense acceptar-nos nosaltres mateixos per ser com som,si som capaços de captar l, informació que sens esta donant amb els altres, podem sentir nos agraïts i ens pot servir per millorar la relació amb nosaltres mateixos acceptant totes aquestes parts i sabent que no sempre podem agradar a tothom,si que si som autèntics també ens relacionarem amb persones autèntiques on estarem vinculades per l, amor i no per sentiments que condemnen i amb els mateixos ens condemnem a nosaltres mateixos.
Podem perdonar mes fàcilment sense identificar-nos amb l,experiència, simplement pensant que l,altre persona no està en contra nostre, actuat d, acord els seus conflictes i prejudicis que pot tenir i no podem canviar a ningú,ens adonarem que es tontería posar-nos en guerra i estar a la defensiva, som més intel·ligents si deixem anar i seguim caminant per el nostre camí, també el mateix temps aixó ens aportara la confiança i seguretat que necessitem per seguir endavant i compartint amb el cor.
Seguir el nostre cor ens aquieta la ment, desapareixen sentiments arrelats que ha provocat la ment quant donem voltes i voltes a les circumstàncies i ens perdem les felicitats que podem tenir cada dia,si sentim dolor, també podem sentir alegria,si decidim patir la ment s,encordara que tinguem raó i sincerament penso que importa poc tenir raó o no...si hem vingut per ser feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada