La il.lusió

Avui amb be de gust escriure sobre el tema de la il.lusiò, aquesta capacitat creativa que tots tenim i que la diferencia dels uns amb els altres es la forma que tenim d'enfocar-la, de dirigir aquesta força en benefici propi, també vull aclarir que el que expresso son reflexions pròpies, de les meves vivències i experiències que estic vivint i que la meva intenció en publicar-ho es per anima a que cadascú faci les seves propies reflexions de si mateix.



Que es la il.lusiò...?, qui no s'ha emocionat quant hem observat els ulls d'un infant el dia de la cavalcada de Reis, brillants i transparents, el rostre de la il.lusió i al mateix temps espantat amb la música dels tambors que ressona fent bategar el seu petit gran cor, davant aquells personatges màgics que tenen una clau Mestre que obra totes les portes i que saben tot el que volem, ....quins records!!!!!!



Doncs bé, personalment segueixo creient amb els Reis Màgics, aquesta il.lusiò que de grans segueix formant part nostre, tot i que tenim varies opcions per enfocar-la, diversos camins per aconseguir aquesta clau Mestre que ens obra totes les "portes" i poguer fer realitat els nostres somnis.



Dins de cadascú de nosaltres tenim aquests Reis Màgics, el príncep i la princesa que viuen dins, la sensibilitat i la força, el yin i el yang. La princesa que s'entrega sentint el princép li fa costat en tot moment per sentirse acompanyada asumint la seva vulnerabilitat. El Príncep que quant ha de prendre decisions, troba la confiança de la seva princesa qui confia i li dona el seu carinyo, qui li aporta la confiança perquè poguí actuar amb força i valentia.



Quant el Príncep i la princesa es comprometen, junts forma'n l'unitat, la família, aquesta clau Mestre que es fa present amb l´estimació,el respecte i el cuidar-nos mutuament.



Al llarg de l'historià i durant molts anys, s'han escrit molts comptés,llegendes que han sigut mal interpretades per  provocar-nos una separació, una lluita que ha conduit a molta desesperació, bajà autoestima, i molt dolor esperant trobar aquell Príncep o princesa que ens aportaria el que necessitem i per la capacitat que tenim d´il.lusionar-nos hem anat "construït castells"on hem quedat empresonats.



A Catalunya es molt coneguda la llegenda de San Jordi, aquell Príncep valent que s'enfronta el drag i rescata a la princesa del seu castell i que de la sang de la batalla neix una rosa que li regala com a prova del seu amor. També podem interpreta si volem aquesta llegenda i enfocar-la dins cadascú de nosaltres, el Drag pot representar la por que tenim d'escoltar-nos i actuar d'acord sentim. El Príncep les nostres decisions per actuar amb valentia i protegir els nostres sentiments, i la rosa el simbolisme amb la nostre essència, l´amor que ha vençut a la por representada per un Drag.



Si que personalment crec que aquest sentiment, aquest amor, aquesta manera d'enfocar les nostres il.lusions, d'unir-nos amb el compromís amb nosaltres mateixos, ha de començar trobant a l'exterior el nostre home o dona que ens desperta aquesta força,qui amb l´amor que som capaços de sentir amb aquesta sensibilitat intuitiva que ens connecta amb el nostre ser interior i que poc a poc ens uneix i ens aporta plenitud, el millor que podem compartir amb les rel.lacions que anem trobant el llarg d'aquest viatge i dels qui podem veure´ns reflexats per ajudar-nos els uns amb els altres a ser millors "personetes"construint un móm mes humà.