Avui estic inspirada, em sento amorosa per escriure referent aquest sentiment tant profund que amb brota de dins.
Que es l´amor...?, Tots, amb alguna ocasió o mes d´una o potser moltes hem sospirat,ens hem esborronat, emocionat i fins i tot hem plorat de felicitat quant hem despertat aquest sentiment per alguna causa externa que ens aportat aquest estat tant màgic,aquesta felicitat,que ens enlaire al sentir-nos lleugers com una ploma.
També d'altres vegades ens hem estampat,hem sentint la des-ilusió, el desengany, ens hem envoltat d´una densitat i un pes que ens ha ofegat i ens ha provocat molta por,inseguretat i desconfiança, l'extrem contrari a l´amor.
Penso que aixo ha sigut causa d'enfocar aquest sentiment a l'exterior causant molta dependència afectiva, actuant com guerrers lluitadors buscant l´amor,la felicitat.
M´agrada molt tal i com ens ho explica Pablo Coelho amb el seu llibre "el alquimista".
Molts de nosaltres també hem travessat deserts impulsats per la fe en trobar aquesta font que pogués satisfer la nostre sed, i després de moltes aventures i desventures que ens han encegat amb la nostre pròpia pols de tant desesperada lluita, hem tingut que rendir-nos i tornar "a casa" trobant aquí la font inagotablè.
L´amor es el que sentim quant despertem cada dia i contemplem com surt el sol,quant disfrutem d´ un paisatge diferent cada dia,quant observem l'ocellet que es prepara un niu amb les branquetes dels arbrés per protegir-se i poguer protegir les seves cries,quant donem graciés per tenir la sort de tenir la família que tenim,per tots els amics que son també parts d'aquesta família, quant anem per el carrer i som capaços també de relacionar-nos amb qui ens creuem amb una mirada, un somriure, unes paraula.les agradables o ajudant a la veïna a portar el pes de la compra, es quant saben que a tots ens agrada sentir-nos bé , rebré atenció i aportant allò que cadascú de nosaltres tenim per oferir, sigui el que sigui,tots tenim "allò" que ens surt de dins,que ens agrada i ens fa sentir bé i que sempre que sigui un benefici comú, es també un benefici per nosaltres.
L´amor res a veure amb el desengany, la desil·lusió, la possessió, els gelós, aixo pertany a la por que poc a poc hem d'anar polint.
El límit d'estimar es poder estimar sense límits,observant que la vida no es estàtica, tot esta en moviment i és imprevisible, persones que ni 5 minuts abans han pogut saber havien de marxar a l'altre costat,relacions que venen i d´altres que se'n van.
L´amor ens fa sentir la màgia de la vida, aprofita les oportunitats i veure que cada moment es irrepetible, que cuidar-nos ens retorna "a casa",on podem veure som "els alquimistes"d´un món màgic
Que es l´amor...?, Tots, amb alguna ocasió o mes d´una o potser moltes hem sospirat,ens hem esborronat, emocionat i fins i tot hem plorat de felicitat quant hem despertat aquest sentiment per alguna causa externa que ens aportat aquest estat tant màgic,aquesta felicitat,que ens enlaire al sentir-nos lleugers com una ploma.
També d'altres vegades ens hem estampat,hem sentint la des-ilusió, el desengany, ens hem envoltat d´una densitat i un pes que ens ha ofegat i ens ha provocat molta por,inseguretat i desconfiança, l'extrem contrari a l´amor.
Penso que aixo ha sigut causa d'enfocar aquest sentiment a l'exterior causant molta dependència afectiva, actuant com guerrers lluitadors buscant l´amor,la felicitat.
M´agrada molt tal i com ens ho explica Pablo Coelho amb el seu llibre "el alquimista".
Molts de nosaltres també hem travessat deserts impulsats per la fe en trobar aquesta font que pogués satisfer la nostre sed, i després de moltes aventures i desventures que ens han encegat amb la nostre pròpia pols de tant desesperada lluita, hem tingut que rendir-nos i tornar "a casa" trobant aquí la font inagotablè.
L´amor es el que sentim quant despertem cada dia i contemplem com surt el sol,quant disfrutem d´ un paisatge diferent cada dia,quant observem l'ocellet que es prepara un niu amb les branquetes dels arbrés per protegir-se i poguer protegir les seves cries,quant donem graciés per tenir la sort de tenir la família que tenim,per tots els amics que son també parts d'aquesta família, quant anem per el carrer i som capaços també de relacionar-nos amb qui ens creuem amb una mirada, un somriure, unes paraula.les agradables o ajudant a la veïna a portar el pes de la compra, es quant saben que a tots ens agrada sentir-nos bé , rebré atenció i aportant allò que cadascú de nosaltres tenim per oferir, sigui el que sigui,tots tenim "allò" que ens surt de dins,que ens agrada i ens fa sentir bé i que sempre que sigui un benefici comú, es també un benefici per nosaltres.
L´amor res a veure amb el desengany, la desil·lusió, la possessió, els gelós, aixo pertany a la por que poc a poc hem d'anar polint.
El límit d'estimar es poder estimar sense límits,observant que la vida no es estàtica, tot esta en moviment i és imprevisible, persones que ni 5 minuts abans han pogut saber havien de marxar a l'altre costat,relacions que venen i d´altres que se'n van.
L´amor ens fa sentir la màgia de la vida, aprofita les oportunitats i veure que cada moment es irrepetible, que cuidar-nos ens retorna "a casa",on podem veure som "els alquimistes"d´un món màgic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada