Les pors

Avui vull escriure referent a la por, com vec jo aquesta energia tant poderosa que fins i tot  pot tenir la capacitat de dominar la nostre vida i moltes vegades ni som conscients que estem alimentant aquesta vaja vibració a través del patiment per convenir-nos amb esclaus quant cedint el nostre poder.

La por pot afectar-nos a tots els nivells,començant per el nostre sistema immunològic i seguint per els nostres altres cossos energètics, l’emocional,mental i espiritual.

Darrera moltes persones amb quines podem observar actuen a la defensiva, o que estant contínuament malhumorades,tant darrera de gent agressiva, com dels qui es creuen son víctimes,etc..., veiem com l’arrel podria ser  l’excés de por, aquesta energia desmesurada amb que ha sigut el fonament amb que hem pogut crear una personalitat  que pot acabar governant la nostre vida.

Es cert que aquesta energia quant la tenim equilibrada, es molt positiva,doncs ens protegeix,i tant podem intuir amb qui confiar com amb qui no, podem intuir un perill que pot salvar-nos la vida, ens fa estar alerta quant conduïm un vehicle i controlar la velocitat per evitar-nos un susto, ajuda a fer-nos conscients per adquirir bons hàbits i cuidar-nos  la nostre salut a tots els nivells,...etc..aqui podem veure clar amb aquest exemples que aquesta energia es defensiva i preventiva, molt diferent a quant “s´esta a la defensiva”,

Durant l´infancia es quant ens començem a construïm aquesta personalitat,depenent com ens hem sentit i les experiències que cadascú poguí haver viscut podem tenir ferides molt profundes que condicionaran  que el nostre personatge l’haguem construït amb uns mecanismes de defensa dels qui al igual no serem ni conscients  a l’hora d’actuar.

També existeixen els “rols”,un joc que l’un s’ha creat la necessitat del altre, amb el cas d’un verdugo i una víctima,no pot existir un sense l’altre i la víctima exterior dins seu viu el verdugo del seu SER, i en cas contrari , el verdugo exterior fa víctima el seu SER. Aquest es un cas molt clar on en cada cas poden haver ferides molt profundes i com podem convertir-nos amb esclaus d’aquest personatge on l’arrel podria ser l’excés de por que s’alimentà i es multiplica a través del patiment.

Amb altres rel.lacions també pot haver la por “amagada”, que ni som conscients. Tenim la por a l’invasio i evitant  els compromisos, podria ser que de petits ens hem sentit molt invadits,”agobiats”, com també pot existir la por al abandonament, al igual de petits no ens hem sentit estimats com hem necessitat, i podem tornar-nos molt exigents,sense entregar-nos perquè ens sentim molt insegurs.

 En cada cas podem veure clar fins a quin punt aquestes ferides profundes es fan presents amb el dia a dia, provocant un estat de patiment per on alimentem la por, aquesta baixa vibració que ens pot dominar evitant tinguem sanes rel.lacions.

Molts personatges que “creuen” tenen molt poder també veiem que poden tenir aquesta energia desequilibrada i viure amb molta lluïta, molt estrés per por a perdré el que tenen, es el cas de molts polítics, grans inversors, gent famosa...etc.., com també  existeix  els personatges que es“creuen”no tenen rés i lluiten per poder  tenir, vivint amb continuo estrés.

L´estrés es un estat de por, no deixa de ser una malaltia que avui dia esta molt escampada a la nostre societat i podem observar com es la conseqüència de molts problemes de salut,baixa el sistema immunològic, provoca rígides i densitat a tots els nivells,bloquejos, cadenes, altres problemes d’adicions,obsessions,trastorns alimentaris,etc..,nomès cal veure les cares de moltes persones el que reflexen, que apanes somriuen, o podem observar quant anem per el carrer gent  circulant molt capficada, mes semblants a robots mecànics i  que es perden moltes coses del moment perquè ni s’adonen.

Sigui el cas que sigui, es important veure que nosaltres hem creat aquest personatge, som els creadors, tenim aquest poder per crear i quant l’observem,  podem veure-ho, prestar-nos atenció de com sentim i afrontar-nos a la “mort”que tant hem evitat per por a sentir dolor.

Quant ho hem vist, podem començar a cultivar-nos l’amor propí,confiant amb el que sentim,veiem i creiem i no tant amb el que ens diuen o ens volen fer creure o veure, perdré la por a ser com som, ser els qui som i sortir a la llum sense mascara per sentir-nos contents, una energia d’alta freqüència que s’encomana i ens sanà.

Si anem mes enllà de les aparencés i podem tractar a un personatge invadit per la por amb carinyo,sàpiguen que la seva actitud potser conseqüència de les seves ferides, ens adonarem del canvi que hem pogut provocar amb la nostre actitud,veiem que aquella persona tant malhumorada,antipàtica o com es mostri,ha canviat el seu tracte amb nosaltres, es torna mes amable, mes propera, sincera, i es perquè li hem reconegut el seu Ser que s’amaga darrera la màscara que l’esta ofegant.

Podem observar també la natura ens dona l’exemple d’un bon equilibri, els arbrés fruites cadascú donant el seu fruit, no hi ha pomers que lluitin per donar peres, ni cap peral que deixi de donar peres perquè no sap quin fruit ha de donar, no existeix aquesta lluita que tenim els humans si observem la natura, tot es com es,sense resistències,podem veure com floreix una rosa, pot canviar d’un roser a un altre el color, la forma, el perfum, però un roser sempre ens donarà roses.