diumenge, 17 de març del 2013

Somnis


Somnis

Avui he tingut un somni molt lúcid,d’aquells que quant despertes dubtés així sigot un somni perquè ha sigut tot molt real,diuen que els somnis son missatges del subconscient,també he sentit dir que son viatges astrals, jo no sé realment que poden ser,si que tinc costum amb quant amb desperto,avui eran les 03.33, després d’aquest somnis els anoto amb una llibreteta i amb el d’avui he tret les meves pròpies conclusions,m’agradaria si algú sap interpretar-ho m’envies un correu.Graciès.

He somiat he tingut noticies d´ un amic a qui fa dies no he vist i amb be molt de gust veure´l, havíem quedat per veure’ns a les 22:30 a casa seva. He començat arreglar-me amb il·lusió i una sèrie d’imprevistos que he tingut que sol.lucionar m’han fet sortir amb el cotxe 10 minuts tard de casa,eren les 22:40.

 He pensat enviar-li un wassapp avisant que amb retrasaba una mica,però quant amb disposava a fer-ho aprofitant m’havia aturat amb un semàfor vermell, se m’acosta’t una avia preguntant on estava l’estació de tren i com m’agafava de camí li he dit que entres al cotxe que l’acostava,hem estat parlant durant tot el camí,ha estat agradable la conversa,jo li explica’t on anava i ella també m’ha dit que l’estaven esperant.

L’àvia com senyal d’agraïment quant hem arribat a l’estació s’ha acomiadat molt contenta i m’ha regalat unes varetes d´inciens dient que les compartís a casa amb el meu amic.

Desprès me he sentit desorientada,com sinó coneixes la ciutat, buscava un rellotge per saber l’hora que no he trobat,patia per fer tard, he vist uns policies que dirigien els cotxes a una carretera seguint recte, i me he acostat a preguntar-li per el carrer on jo anava,doncs no amb situava on estava i havia una cruïlla, ells m’han indicat que seguis recte també com tots els altres cotxes que circulaven i un avi que anava caminant i ha vist la situació,m’ha senyalat un camí a l’esquerra que era una dreçerà i que de pas el podia  acompanya,doncs ell vivia a mig camí prop on  anava jo.

 He convidat a l¨aví a pujar el coche i quant he tingut que girar el camí contrari a al que m’indicava la policia, el cotxe s’ha tombat per un precipici,per sort tot ha estat un susto i he tingut bons reflexes,era un camí de montanya.

 He seguit les indicacions del avi i hem arribat a una cabanya on la seva família ens esperaven a la porta. M’han acomiadat desitjant sort i m’han entregat un grapat de castanyes que havien cuït el foc,embolicades amb terra perquè es conservessin calentes fins casa del meu amic.

Per fi, he arribat a casa el meu amic i me he trobat la porta oberta,una veu m’ha convidat a entrar i acomodar-me el sofà,m’entres esperava per veure-ho he anat deixant damunt la taula auxiliar l´incens encenent una vareta, les castanyes que m´han donat la familia encara conservaven l’escalfo, i quant amb disposada a explicar-li les aventures del meu viatge,amb aquell moment me he despertat.

Si que es curiós que abans d’obrir els ulls he mirat el rellotge que hi ha penjat  a la paret davant el sofà de casa el meu amic i eren les 22:40, com si acabes de sortir de casa.